Web de G e m m a   M o l e r a,  creada amb la col·laboració de Mar Vidal Molera.

  • b-facebook
  • Twitter Round
  • B-Pinterest
Show More

Gemma

Diuen que l’origen llatí del nom Gemma (d’arrel indoeuropea “gembh”, que vol dir dent o mossegar) té a veure amb les plantes i el brot que genera un rovell que pot ser branca o flor, l’embolcall de les llavors, paraula que posteriorment es converteix en joia o pedra preciosa.

 

Embolcall

L’embolcall protegeix i també potencia. Al velar les coses genera incertesa i misteri. L’ocultació suggereix moltes formes del que és possible, i sembla que des d’una perspectiva quàntica és així. La concreció és posterior al desvetllament, que és quan es genera la forma.

Quan veiem un embolcall de la Gemma, dins del nostre cap hi veiem totes les possibilitats, i tenim dues opcions: podem obrir-lo i concretar, veient una de les formes previstes; o també podem no obrir-lo i deixar que segueixi fent la seva misteriosa feina potenciadora.

 

Bonica Boira Gràfica Fèrtil

Com les fades, la Gemma embolica l’aire dels seus gravats, crea una boira gràfica per protegir-los. Un delicat núvol de textures com si fos un gas noble que retarda el contacte amb les coses, dóna temps per a l‘obertura amorosa i delicada cap al que és sensible. El seu aspecte de pols i ratlles de colors crea una textura volàtil. Es desenfoca la forma orgànica quasi no figurativa. És una estratègia de la sopa Ying de l’element femení, semblant a quan es prepara per fer vida; la fase prèvia a la concreció, un moment anterior a l’instant en què les coses es defineixen i s’enfoquen.

 

Cera i tinta

La cera és una misteriosa matèria orgànica que dóna protecció. També és un greix viu i màgic, és energia latent, submergeix les imatges impreses en un temps larvat de suspensió. Sembla que les imatges dormin en una altra dimensió del present de vida, més a prop del no temps de la natura.

 

Mestra Molera

Educar significa moldre i també refinar. La Gemma és mestra de molts de nosaltres des del seu taller de Cerdanyola, el taller Triangle de Sant Cugat o el taller de gravat de l‘Escola Illa. Ens acompanya amb el seu gas gràfic en la complexa deriva del món dels processos d’impressió. És generosa en el compartir el que sap, i sap acompanyar en la difícil tasca de descobrir-se en la creació del nou. Podem dir que hem après molt de nosaltres en el deliciós fer de les tècniques gràfiques.

 

Una visió de Xavier Garriga Mora

Embolcalls

 

“La primera sèrie d’embolcalls la vaig fer el 1992 i no està representada en aquesta exposició. Després, el 1996, quan treballava al taller del barri de la Rivera, darrere el Museu Picasso, vaig fer la sèrie Embolcalls japonesos amb la imatge gravada al paper japonès,  embolcallada i impresa de nou sobre el paper de gravat amb collage. El 1998, vaig fer un postgrau a Belles Arts sobre gravat digital i allà vaig crear la sèrie Embolcalls del sud, inspirant-me en embolcalls de diferents viatges a Chichicastenango (Guatemala) i al Brasil (mongeta del Matto Grosso) que havia fet.”

 

 

Àmfores

 

“És un altre element que m’ha acompanyat durant molt temps. Però és a l’estiu del 2012 que vam anar al sud de Turquia i vaig redescobrir les àmfores i tot el seu contingut històric. Així doncs, creo uns monotips fets amb la tècnica de la transferència de la goma aràbiga i tinta de gravat.”

 

Bitàcoles

 

“La sèrie comença el 1994, quan era al barri de la Rivera. Vaig conèixer un fotògraf, Leopold Samsó, que estava treballant una sèrie d’ulls clucs i em va fer una foto al seu estudi. Més tard, el 1998, vaig agafar la imatge i em vaig tatuar la cara amb un patró repetit d’una ceràmica de Paterna. Aquesta imatge sempre m’ha captivat, i el 2013,  juntament amb Ànnia Bosch, presentem un llibre d’artista amb un poema inèdit seu anomenat “Bitàcoles”. Per a mi tota la col·lecció de llibres i llibretes de viatge que he anat confegint durant tants anys són el punt de partida. Els llibres d’artista com a objecte també formen part del meu itinerari personal.”

 

Tinta i cera

 

“L’última sèrie, potser la més actual, Tinta i cera, és la d’encàustica. Aquí presento una versió més arriscada, més salvatge, no tan continguda ni fotogràfica, plena de tresors i trossos que em pertanyen.”

 

 Gemma Molera